Aspectes sanitaris dels arxius de les parròquies del terme i vila de Terrassa en els segles XVI, XVII i XVIII: Sant Esperit-vila de Terrassa, Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze de Terrassa, Sant Julià d'Altura, Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Martí, Sant Miquel i Santa Maria de Toudell / Daniel Montañà Buchaca
Montañà i Buchaca, Daniel


Dirigida per: Corbella Corbella, Jacint. Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina, 1985
542 f. : gràf. ; 30 cm
Bibliografia.

El personal sanitari localitzat ha estat: 41 metges, 58 cirurgians, 17 matrones, 32 apotecaris i 35 adroguers. Mecanismes de mort-legal: la màxima mortalitat violenta es dóna en la parròquia de St. Julià d'Altura en el període (1567-1599) amb el 4,61 per cent de la mortalitat global, d'aquesta el 77 per cent era d'origen criminal, seguía la parròquia del Sant Esperit en el període (1702-1745) amb el 3,08 per cent, estant la màxima l'any 1713. La màxima mortalitat natural sospitosa correspon a la parròquia del Sant Esperit en el període de 1702-1745. La mortalitat infantil en la segona meitat del segle XVIII en la parròquia del Sant Esperit és del 50 per cent en relació amb la natalitat, estant el període de màxima mortalitat de 0 a 1 any. Epidèmies: Es constata la pesta a mitjans del segle XVII en la parròquia de Sant Quirze de Terrassa (des de el 10-4-1652 fins al 14-4-1653) resultant mortes 31 persones. En la parròquia de Sant Julià d'Altura va haver dos morts en l'agost de 1652. En la parròquia de Sant Julià d'Altura va haver dos morts també en l'agost de 1652. Les parròquies de Toudell no van estar afectades. La del Sant Esperit si ho va estar, encara que no n'hi ha llibres sacramentals. Demografia: la mitjana de fills per matrimoni és de 4,4 per cent; la natalitat il·legítima en el XVII representa l'1,5 per cent i en el s. XVII el 0,4 per cent. També s'estudia la presència militar.

El Rectorologio de la Parroquia de San Vicente de Junqueres / José Sanabre, Pbro., Archivero Diocesano
Sanabre i Sanromà, Josep


Sabadell : Impr. J. Elias, 1945
2 p. ; 24 cm
Conté el rectorologi de la Parròquia.

Notes històriques de Sant Vicens de Jonqueres / Joan Montllor i Pujal
Montllor i Pujal, Joan


[1945]
19 p. ; 24 cm
Comunicació presentada a la Fundació Bosch i Cardellach el dia 30 de juny de 1945. Inclou rectorologi.

Goigs dels gloriosos màrtirs Sant Abdon i Sant Senén que es veneren a la Capella de Nostra Senyora de Togores, parròquia de Sant Vicens de Junqueres (Bisbat de Barcelona) [Material especial]



Sabadell : Biblioteca Sabadellenca, 1927
1 p. : il. ; 30 cm (Els nostres goigs, 8) 

La Mare de Déu d'Europa, el Bisbe que li donà nom: monografia històrica de la Parròquia de Sant Fèlix de Sabadell, en els segles XVI al XVIII / Jaume Busqué i Marcet ; [presentació: Martin Bueno Lozano, Sacerdote Historiador de Gibraltar ; pròleg: Joan Busquets i Masana, Rector de la Parròquia de Sant Fèlix de Sabadell] ; Pòrtic "Europa neix cristiana" per Josep. M. Martí i Bonet, Director de l'Arxiu Diocesà de Barcelona
Busqué i Marcet, Jaume


Barcelona : [Arxiu Diocesà], 1993
324 p., 5 làm. : il., plàn. ; 24 cm
Amb el suport de: Ajuntament de Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell, Banc de Sabadell, Casal d'Europa i Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell. Bibliografia i fonts. Inclou una cronologia dels fets més importants de la Parròquia de Sant Fèlix de Sabadell (1039-1549). Rectorologi de les Parròquies de Sant Fèlix, Jonqueres, i Sant Pau de Riusec.
ISBN 84-604-8483-1

Des que Bosch i Cardellach, en les seves memòries hi va escriure "hoy le llamamos Portal de Europa" (parlant sobre la capella de la Mare de Déu de les Neus) i es va referir a un bisbe que estant de pas o de visita a Sant Fèlix de Sabadell, li va donar aquest nom, en homenatge o reconeixement a aquella imatge que el presidia, ha estat preocupació dels historiadors sabadellencs saber si veritablement aquest portal va existir amb aquest nom, i qui fou el bisbe que així la titulà. L'autor ha trobat en l'Arxiu Diocesà de Barcelona documentació que dóna testimoni escrit del portal de la "Beata o benaventurada Maria d'Europa". Ha investigat dos-cent anys de visites pastorals a Sant Fèlix de Sabadell i ha aprofundit en les biografies de cadascun dels bisbes que ocuparen la seu barcelonina des de 1546 al 1801, i la seva relació amb la vila de Sabadell, i ens presenta, per deducció històrica documentada, el qui podria ser el Bisbe que va donar el nom de la Mare de Déu d'Europa a aquesta imatge sabadellenca, que avui es venera amb el nom de Mare de Déu de les Neus.

Goigs de la Mare de Déu de Togores que canten en la seva capella del terme parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres els acollits en la "Casa de Família de Santa Teresina de l'Infant Jesús" del carrer de Duran, de Sabadell / [Recopil·lació de Pere Valls i Garreta]



En: Alba : Revista de la Parroquia de la Purísima Concepción de Sabadell. Sabadell. Año II, núm. 11 (enero 1951), p. 241
Presentats en la Ponència "Literatura casolana" llegida en la sessió plenària de la Fundació Bosch i Cardellach el dia 30 de desembre de 1950.

Els Goigs i la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres / Jaume Busqué i Marcet
Busqué i Marcet, Jaume


En: Quadern : Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. Sabadell, núm. 52 (octubre 1986), p. 650 : il.

Notes històriques i anecdòtiques dels goigs de la Parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres. Aquests goigs foren publicats per primera vegada a la "Publicació dels Amics del Folklore" l'any 1936 a Sabadell.

El Monestir de Monges de Jonqueres: la seva erecció al segle XIIIè / Ramon Vall i Rimblas
Vall i Rimblas, Ramon


En: Arrahona. Sabadell. II època, núm. 11 (primavera 1981), p. 13-20
Inclou el facsímil d'un article referit a Jonqueres aparegut a "La Ilustración Sabadellense", el gener del 1885. Referències bibliogràfiques. Inclou la transcripció i traducció de l'acta de fundació del Monestir de Monges i el decret de Berenguer, bisbe de Barcelona, de 1233.

L'any 1214 s'erigeix a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, coneguda ja l'any 987, un monestir de monges sota l'orde de Sant Benet. El 1233 deixa l'obediència beneta i passa a dependre de l'orde de la Fe i la Pau; l'any 1269 el monestir es sotmet a l'orde de Santiago i a l'any 1269 ja s'havia traslladat a Barcelona.

La Parròquia de Jonqueres: la seva antiguitat; el seu nom / Joan Montllor i Pujal
Montllor i Pujal, Joan


Sabadell : Fundación Bosch y Cardellach, 1962
8 p. ; 23 cm (Cuadernos de Archivo de la Fundación Bosch y Cardellach, 6) 
Ponència llegida a la Sessió Plenària de la Fundació Bosch i cardellach el 6 de novembre de 1954.

La Parròquia de Jonqueres: La seva antiguitat, el seu nom / Juan Montllor Pujal
Montllor i Pujal, Joan


Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 1954
12 p. ; 22 cm (Quaderns d'Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach. Primera sèrie, 12) 
Ponència llegida en la sessió plenària de la Fundació Bosch i Cardellach el 6 de novembre de 1954. Text ciclostilat.

Notes històriques de la parròquia de Sant Vicens de Jonqueres / Joan Montllor i Pujal
Montllor i Pujal, Joan


Sabadell : [s.n.], 1944-1946
19 p. ; 24 cm
Extret de: "Hoja Diocesana" 1944-1946.

Informe sobre Sant Vicenç de Jonqueres / Arxiu Històric de Sabadell ; Ajuntament de Sabadell

Arxiu Històric de Sabadell.


Sabadell : [Arxiu Històric, 1981]
6 f. : il. ; 32 cm